llenguatge visual

Un dels principals objectius educatius de l'escola és ensenyar a llegir i a escriure. I a aquesta finalitat s'hi dediquen una gran quantitat d'hores. Fixeu-vos, per exemple, en la quantitat d'hores que es dediquen en els darrers cursos de l'educació infantil i els primers de primària a la identificació de les lletres i a l'educació del traç, i més endavant a la lectura, a l'ortografia, al comentari de textos, a les redaccions, etc. Això és clau per poder viure en una societat com la nostra, per comunicar-nos i també per a expressar-nos.

De tota manera, totes aquestes activitats només es refereixen a la lectura i escriptura utilitzant el llenguatge verbal, el llenguatge de les paraules, escrites o parlades.

Hi ha, però, un altre llenguatge que utilitzem tant o més que aquest i al que a l'escola no se li solen dedicar gaire hores de treball, de vegades amb l'argument que ja s'aprèn sol, que no cal ensenyar-lo... Es tracta del llenguatge audiovisual, el llenguatge que utilitza la imatge i el so...

Val a dir que en relació amb aquest llenguatge tots solem ser força bons "lectors" perquè mirem bastant la televisió, anem al cinema, interpretem els anuncis, llegim còmics... però segurament no hem treballat gaire aquest llenguatge com a "escriptors"; és a dir, utilitzar el llenguatge audiovisual per a expressar-nos.

A continuació es presenten alguns materials que poden ser útils per a compensar aquesta situació tant a nivell personal com perquè com a futurs i futures mestres en una societat cada cop més "audiovisual" tingueu en compte el llenguatge de les imatges no només com una gran possibilitat educativa sinó també com a una necessitat formativa.

• Els principals aspectes sobre l'ús del llenguatge audiovisual s'expliquen d'una manera força entenedora en aquesta vídeo-lliçó Part 1   i   Part 2.
• I també a l'espai personal de la XTEC del professor Xavier Ripoll trobem diversos apartats d'entre els que n'hem de destacar un de dedicat al llenguatge cinematogràfic
• També ens pot ser d'utilitat conèixer com es treballa el cinema a una escola d'Educació Primària consultant el document El cinema a primària que es troba al web edu3.cat

A més a més també et poden resultar d'interès els enllaços següents:

• Per a aprofundir en les diferències i en la necessària complementarietat del llenguatge audiovisual i el llenguatge verbal és interessant el primer capítol del llibre Vídeo y educación, del professor Joan Ferrés (FERRÉS, J. (1992) Vídeo y educación. Barcelona: Paidós)
• Per a una didàctica dels mitjans audiovisuals. Llibre de Joan Ferrés on trobem una descripció dels elements que conformen el llenguatge audiovisual i també la seva aplicació educativa. Baixeu-vos una versió per visualitzar en pantalla (4MB) o una versió per imprimir (20MB)
• Sobre el treball del llenguatge audiovisual a l'escola és molt interessant aquest material en format vídeo: http://www.xtec.es/videoteca/series/avalaula/index.htm
• A la web http://recursos.cnice.mec.es/media/ del Ministerio de Educación y Ciencia hi ha un apartat que tracta diferents aspectes del món del cinema http://recursos.cnice.mec.es/media/cine/ i concretament hi ha un apartat molt recomanable que fa referència al llenguatge audiovisual http://recursos.cnice.mec.es/media/cine/bloque8/index.html

progremari lliure

programari i codi font:

Els programes d’ordinador són seqüències d’instruccions que el procesador va llegint, interpretant i executant, una darrere l’altre.

El tipus d’instruccions que els processadors poden executar són molt simples. Per fer una acció complicada, cal executar moltes instruccions bàsiques.

La feina dels programadors consisteix a escriure les instruccions que després el processador llegirà i executarà. Tot això s’acostuma a fer mitjançant llenguatges de programació. El codi font  d’una aplicació informàtica està format per la relació completa d’expressions complexes. Perquè el processador sigui capaç d’entendre les instruccions, cal convertir el codi font en sèries d’instruccions bàsiques mitjançant la compilació. Com a resultat, tindrem el codi executable.

Per fer sevir un programa d’ordinador no és imprescindible tenir accés al seu codi font. Si copiem al disc dur el seu codi executable, ja el podem utilitzar.

programari convencional:

El programari convencional o privatiu limita la possibilitat de detectar  corretgir errades de programació, de fer-hi modificacions, de traduir-lo o fer-lo servir per a finalitats diferentsa les previstes pels seus autors.

Classificació:

-          -Programari grtuït: que es poden fer servir lliurement, sense pagar pel seu ús.

-          -Programari de prova: que es poden probar però que demanen un pagament si se’n vol fer un ús complet i continuat.

-         - Programari comercial: que requereixen un pagament previ per a fer-ne ús i disposar d’una llicència comercial.

Programari de codi obert:

Aquest programari ofereix la possibilitat d’accedir al seu codi Font. Alhora, també garanteix el dret d’estudiar-lo, modificar-lo, adaptar-lo, recopilar-lo i difondre’n la versió resultant.

Programari lliure:

El moviment de programari lliure es planteja les repercucions ètiques i socials derivades de l’adopció d’un model d’ús determinat i de la creació del programari.

Definició: aquell programa que garanteix simultàniament 4 llibertats:

-        -Llibertat d’usar-lo amb qualsevol finalitat.

-          -Llibertat d’estudiar-lo i adaptar-lo a les nostres necessitats.

-          -Llibertat de redistribuir-lo a tercers.

-          -Llibertat d’introduir-hi millores i fer-les publiques a fi que se’n beneficiï tota la comunitat.

-La majoria de projectes de programari lliure són desenvolupats per col·lectius de programadors que dediquen voluntàriament part del seu temps a dissenyar i crear plicacions informàtiques de manera col·laborativa.

El moviment de programari lliure ha desenvolupat programes tan potens com el Firefox o OpenOffice.

glossari

Conceptualització de la naturalesa de l'aprenentatge amb ordinador

https://docs.google.com/Doc?docid=0Aa_Rmx63oL8fZGY4azJ3Y2tfMTYycXprMjV0OXY&hl=ca&authkey=CMK91f0I

ordinador com a tutor:

En aquesta metàfora es fa referència al programari que reprodueix el model tradicional d'ensenyament-aprenentatge. L'ordinador tutoritza el procés d'aprenentatge realitzat per l'estudiant.
Als anys 50 es parlava de que les "màquines d'ensenyar". Aquestes podien instruir l'alumne fins al punt de fer-se càrrec totalment de l'activitat del docent. La psicologia dominant en aquells anys era el conductisme. Aquestes màquines no varen tenir gaire èxit però amb l'aparició dels microordinadors es va reprendre la idea de fer programes que funcionessin com a tutors.
L'interès que té aquesta utilització tutorial de l'ordinador es troba en la capacitat que té la màquina per reproduir alguns aspectes de la relació entre el docent i l'alumne. Es pot establir un cert paral·lelisme entre el funcionament d'alguns programes informàtics i la modalitat d'interacció a classe caracteritzada per la seqüència:
iniciació (docent) - resposta (alumne) - avaluació (professor)
Aquest tipus d'interacció també es pot donar entre un alumne i un ordinador:
l'ordinador inicia, l'alumne respon i l'ordinador avalua; a continuació l'ordinador inicia un nou cicle
En la creació de programes tutorials es té present d'una banda la individualització del procés d'aprenentatge i la formulació de preguntes "a mida" i, d'una altra, la presentació d'informació significativa que ajudi l'alumne a avançar.
Pel que fa a la individualització, cal dir que no és fàcil que un programa informàtic detecti de forma "intel·ligent" el tipus d'error comés per l'alumne i les seves necessitats concretes així que en molts casos aquesta decisió la pren el mateix alumne, escollint quin considera que és el seu nivell de coneixements. De fet, els programes que menys es fan servir a l'escola són els sistemes tutorials intel·ligents i els més emprats són els anomenats programes d'exercici i pràctica.
Un exemple d'aquest tipus de programa seria Entrena't per llegir o bé les activitats de JClic.

ordinador com a alumne:

Aquesta és una visió de l'ús educatiu de l'ordinador centrat en l'alumne. Ell és qui controla la màquina i no a l'inrevés.
Papert, a finals dels anys 60, va ser un dels principals teòrics d'aquesta concepció; va proposar la realització d'experiències d'aprenentatge "poderoses". Va crear el concepte micromon on l'alumne construeix idees a partir de la seva activitat exploratòria en un ambient d'aprenentatge per descoberta seguint un procés reflexiu i actiu; és ell qui "ensenya", donant instruccions a l'ordinador per indicar-li les tasques que ha de fer.

El llenguatge de programació Logo i l'objecte gràfic anomenat tortuga seria un exemple de micromon on el nen pot desenvolupar estratègies de resolució de problemes. Papert, com Piaget, resalta la importància dels processos de descoberta i parteix de que ensenyar prematurament impedeix que el nen descobreixi, inventi i construeixi. El mestre, segons aquest model, quedaria relegat a un segon pla.

Investigacions posteriors sobre la possibilitat de transferir les habilitats per resoldre problemes Logo a altres àrees han posat en qüestió alguns aspectes de les idees postulades per Paper. En concret, s'ha qüestionat que l'aprenentatge totalment autònom per descoberta sigui la millor opció.
Entre dos extrems: el més tradicional en el que el mestre ensenya tot el que el nen ha d'aprendre o bé a l'extrem oposat on el nen explora en solitari per aprendre el que vol saber, hi ha un altre camí en el que el mestre té un paper de recolzament de l'aprenentatge. Parlaríem d'una descoberta guiada . El paper del mestre seria doncs el de seguir el procés de treball del nen i, quan ho consideri oportú, plantejar preguntes que serveixin de guia a la reflexió del nen.

Una evolució del llenguatge Logo és Scratch. Imagina, programa i comparteix.

Aquest és un nou llenguate de programació creat al MIT (Massachusetts Institute of Technology) amb el que es poden crear amb molta facilitat, històries, jocs interactius, dibuixos... i compartir-los a través de la Xarxa des de l'espai web del MIT. Aquesta darrera opció, la publicació dels projectes Scratch a la Xarxa permet crear comunitats virtuals on els creadors i els visitant poden intercanviar idees i, per tant,
podem parlar de Scratch com un programa 2.0.

ordinador com a simulador:

Els simuladors són una evolució dels sistemes tutorials. Permeten un aprenentatge per descoberta semblant al que es produeix en els micromons de Papert però d'una forma molt més acotada ja que són sistemes tancats en els que l'usuari pot manipular diversos paràmetres però no afegir-ne de nous. El grau de llibertat de l'usuari és més limitat que en el cas del Logo.
Un exemple simulació el trobem al programa Crayon Physics tal i com es mostra a continuació:

L'usuari pot interactuar amb el sistema dibuixant objectes que seguiran un moviment natural seguint la llei de la gravetat. Aquest programa es pot descarregar des del web.

Un altre exemple, més senzill, es pot veure a la Doctora xinxeta. La interacció amb el sistem fa que el nen aprengui les condicions que afavoreixen el creixement d'una planta.
Les simulacions fomenten la reflexió i l'acció en un entorn acotat però tenen el perill de simplificar en excés els sistemes reals. Aquest problema es fa més evident quan es pretenen simular sistemes de relació social. Les simulacions, en aquests casos, poden donar lloc a interpretacions del món real greument errònies.

ordinador com a eina:

L'ús de l'ordinador com una eina de treball és habitual en la nostra vida diària. A l'escola també es dóna (o s'hauria de donar) aquest fet. A més, les situacions d'aprenentatge, les activitats que es proposen als infants, haurien de ser autèntiques, haurien d'estar relacionades amb la seva experiència i les seves preocupacions.

Els infants haurien de treballar des de ben petits amb eines que els hi permetin gestionar i organitzar la informació i emprar eines de suport a la comunicació.
Noves possibilitats expressives
L'ordinador proporciona una experiència mediada del món físic, es situa entre nosaltres i la realitat, ens dóna una visió indirecta del que passa però alhora ens proporciona eines molt potents. Aquestes eines no substitueixen l'experiència directa però en són un complement.
Pintar en pantalla, per exemple, no substitueix l'ús del pinzell i el llapis però els editors gràfics poden, a més d'oferir noves possibilitats expressives, fomentar una actitud de revisió i correcció actives. Gràcies a les possibilitats d'aquestes aplicacions podem: esborrar, desfer, canviar les propietats dels objectes...
L'ordinador actua com un amplificador de l'experiència d'escriure, dibuixar, classificar. Permet fer aquestes tasques de forma estimulant i eficaç.

L'ordinador, quan el sabem emprar correctament, ens allibera de les tasques més rutinàries i per tant, deixa la porta oberta per tal que ens centrem en els aspectes més reflexius, constructius i creatius. Cal vetllar perquè això sigui així.

Altres autors, com ara Jordi Vivancos, pensen que considerar l'ordinador només com una eina o una caixa d'eines ens limita, no ens deixa veure les enormes possibilitats que té l'ordinador en els entorns educatius. Podeu llegir la seva argumentació al bloc De les TIC a les TAC

audacity : coposició

utilitzant el audacity, hem combinat una canço i un fragment de catalunya radio per crear aquesta composició que dura un minut, despres d'haver-la guardat en format mp3 l'he hagut de pujar en el www.goear.com i agafar el codi embed per penjar-la en el blog.

fluxogramas

la meva cançó

lletra: ELS APATS
1 2 3 piquem peuets
1 2 3 piquem-los ja
Que si no ens rentem les cares
No anirem pas a esmorzar.

1 2 3 piquem manetes
1 2 3 piquem-les ja
Que sinó ens posem els pitets
No podrem començar a dinar.

1 2 3 piquem peuets
1 2 3 piquem-los ja
Que ara que sortim del cole
Es perquè es hora de berenar.

1 2 3 piquem manetes
1 2 3 piquem-les ja
Que sinó farem nonetes
I encara hem d’anar a sopar.

Proposta didàctica:
Aquesta cançó serveix per ensenyar i donar importància els àpats habituals a la vida quotidiana. És una cançó dirigida per els nens de 3 anys

google docs

Part descriptiva de l'activitat:
1.Formem un grup de sis persones i escollim un tema per treballar amb Google Docs.
2.Un dels membres del grup crea un document de text a Google Docs i el comparteix amb els altres membres del grup.
3.Cada membre busca informació sobre un païs, en aquest cas. Creem el document de text entre tots.
4.Un dels membres del grup crea una presentació de diapositives i el comparteix amb els altres membres del grup.
5.Cada membre s'encarrega d'una diapostiva.
6.Un dels membres del grup crea un full de càlcul i hi insereix un formulari de tres preguntes relacionades amb la presentació ja acabada.
7.Un cop acabat el formulari, el membre del grup que l'ha creat l'envia a tots els membres (ell inclòs).
8.Tots obren el correu Gmail, contesten el formulari i l'envien.
9.Les respostes del formulari apareixen reflectides en el full de càlcul.
10.Seguidament, el full de càlcul es comparteix entre tots.
11.Finalment, tant el document com la presentació i el full de càlcul es publiquen a la web i així es pot copiar l'enllaç al blog.


https://spreadsheets.google.com/pub?key=0Avj3NEB1YlRcdGl6aDBqS2dtNUlRRjhOTGRsdTNHb3c&hl=en&output=html


https://docs.google.com/document/pub?id=1TzRxbQXUtKmZONJjc0dUmZTKtghb-pSjYGR7Ys28D2I