creative commons

creative commons
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons

goer

Goear.com es una página web que nos permite escuchar música desde Internet sin tener que descargarla a nuestra PC. Al igual que ListenGo.com se trata de un proyecto español con licencia de la SGAE

canço de musica

creació de mapes conceptuals

Els mapes conceptuals

La creació d'un mapa conceptual ens pot ajudar a organitzar els nostres coneixements i a ampliar la nostra perspectiva en relació a un tema. Habitualment, la creació del mapa passa per diversos estadis: selecció i jerarquització de conceptes (fer una llista i ordenar-la), reflexió sobre la relació cada concepte amb tots els altres (cercar els connectors), concepció d'una representació gràfica adequada (dibuixar el mapa de forma clara, entenedora i coherent)...

En altres ocasions elaborem el mapa a partir d'una estratègia menys sistemàtica. En aquests casos solem partir d'un concepte i anem afegint, un a un els altres i els connectors corresponents. Per acabar, ordenem el mapa i ressituem els conceptes de forma coherent.

La construcció d'un mapa conceptual és doncs un procés intel·lectual que facilita un aprenentatge significatiu en la mesura en que ens ajuda a integrar els nous coneixements en els nostres esquemes mentals.

Des del punt de vista tècnic, el mapa es pot crear amb qualsevol editor gràfic però hi ha diversos programes que ens ajudaran a crear el mapa de manera més eficient. Un dels més coneguts i potser un dels millors és CMapTools, un programa gratuït creat per l'Institute for Human and Machine Cognition.

meteoro (activitat Jclic)

Crear activitats Jclic:
1. Fer un esquema de les activitats. http://docs.google.com/View?id=df8k2wck_167dn573ffh
2. Crear carpeta
3. Crear/cercar/adaptar els elements de base
4. Crear el jclic amb jclic autor el descarreguem de http://clic.xtec.cat
5. Penjar l'arxiu jclic.zip en un espai web
6. linkar al bloc amb el codi

caldrà crear :
1) un trencaclosques amb la imatge bellvis2009 ( escalada a 800pixels)
2) un trencaclosques amb el text “pel maig cada dia un raig”
3) associació text – text (aigua-pluja/núvols-cel/trons-llamps)
4) associació text – imatge (pluja-pluja.JPG  (300x200)/núvols-núvols.JPG (300x200)/llamps-llamps.JPG (300x200) )


metadades--> dades sobre les dades del propi arxiu

llenguatge visual

Un dels principals objectius educatius de l'escola és ensenyar a llegir i a escriure. I a aquesta finalitat s'hi dediquen una gran quantitat d'hores. Fixeu-vos, per exemple, en la quantitat d'hores que es dediquen en els darrers cursos de l'educació infantil i els primers de primària a la identificació de les lletres i a l'educació del traç, i més endavant a la lectura, a l'ortografia, al comentari de textos, a les redaccions, etc. Això és clau per poder viure en una societat com la nostra, per comunicar-nos i també per a expressar-nos.

De tota manera, totes aquestes activitats només es refereixen a la lectura i escriptura utilitzant el llenguatge verbal, el llenguatge de les paraules, escrites o parlades.

Hi ha, però, un altre llenguatge que utilitzem tant o més que aquest i al que a l'escola no se li solen dedicar gaire hores de treball, de vegades amb l'argument que ja s'aprèn sol, que no cal ensenyar-lo... Es tracta del llenguatge audiovisual, el llenguatge que utilitza la imatge i el so...

Val a dir que en relació amb aquest llenguatge tots solem ser força bons "lectors" perquè mirem bastant la televisió, anem al cinema, interpretem els anuncis, llegim còmics... però segurament no hem treballat gaire aquest llenguatge com a "escriptors"; és a dir, utilitzar el llenguatge audiovisual per a expressar-nos.

A continuació es presenten alguns materials que poden ser útils per a compensar aquesta situació tant a nivell personal com perquè com a futurs i futures mestres en una societat cada cop més "audiovisual" tingueu en compte el llenguatge de les imatges no només com una gran possibilitat educativa sinó també com a una necessitat formativa.

• Els principals aspectes sobre l'ús del llenguatge audiovisual s'expliquen d'una manera força entenedora en aquesta vídeo-lliçó Part 1   i   Part 2.
• I també a l'espai personal de la XTEC del professor Xavier Ripoll trobem diversos apartats d'entre els que n'hem de destacar un de dedicat al llenguatge cinematogràfic
• També ens pot ser d'utilitat conèixer com es treballa el cinema a una escola d'Educació Primària consultant el document El cinema a primària que es troba al web edu3.cat

A més a més també et poden resultar d'interès els enllaços següents:

• Per a aprofundir en les diferències i en la necessària complementarietat del llenguatge audiovisual i el llenguatge verbal és interessant el primer capítol del llibre Vídeo y educación, del professor Joan Ferrés (FERRÉS, J. (1992) Vídeo y educación. Barcelona: Paidós)
• Per a una didàctica dels mitjans audiovisuals. Llibre de Joan Ferrés on trobem una descripció dels elements que conformen el llenguatge audiovisual i també la seva aplicació educativa. Baixeu-vos una versió per visualitzar en pantalla (4MB) o una versió per imprimir (20MB)
• Sobre el treball del llenguatge audiovisual a l'escola és molt interessant aquest material en format vídeo: http://www.xtec.es/videoteca/series/avalaula/index.htm
• A la web http://recursos.cnice.mec.es/media/ del Ministerio de Educación y Ciencia hi ha un apartat que tracta diferents aspectes del món del cinema http://recursos.cnice.mec.es/media/cine/ i concretament hi ha un apartat molt recomanable que fa referència al llenguatge audiovisual http://recursos.cnice.mec.es/media/cine/bloque8/index.html

progremari lliure

programari i codi font:

Els programes d’ordinador són seqüències d’instruccions que el procesador va llegint, interpretant i executant, una darrere l’altre.

El tipus d’instruccions que els processadors poden executar són molt simples. Per fer una acció complicada, cal executar moltes instruccions bàsiques.

La feina dels programadors consisteix a escriure les instruccions que després el processador llegirà i executarà. Tot això s’acostuma a fer mitjançant llenguatges de programació. El codi font  d’una aplicació informàtica està format per la relació completa d’expressions complexes. Perquè el processador sigui capaç d’entendre les instruccions, cal convertir el codi font en sèries d’instruccions bàsiques mitjançant la compilació. Com a resultat, tindrem el codi executable.

Per fer sevir un programa d’ordinador no és imprescindible tenir accés al seu codi font. Si copiem al disc dur el seu codi executable, ja el podem utilitzar.

programari convencional:

El programari convencional o privatiu limita la possibilitat de detectar  corretgir errades de programació, de fer-hi modificacions, de traduir-lo o fer-lo servir per a finalitats diferentsa les previstes pels seus autors.

Classificació:

-          -Programari grtuït: que es poden fer servir lliurement, sense pagar pel seu ús.

-          -Programari de prova: que es poden probar però que demanen un pagament si se’n vol fer un ús complet i continuat.

-         - Programari comercial: que requereixen un pagament previ per a fer-ne ús i disposar d’una llicència comercial.

Programari de codi obert:

Aquest programari ofereix la possibilitat d’accedir al seu codi Font. Alhora, també garanteix el dret d’estudiar-lo, modificar-lo, adaptar-lo, recopilar-lo i difondre’n la versió resultant.

Programari lliure:

El moviment de programari lliure es planteja les repercucions ètiques i socials derivades de l’adopció d’un model d’ús determinat i de la creació del programari.

Definició: aquell programa que garanteix simultàniament 4 llibertats:

-        -Llibertat d’usar-lo amb qualsevol finalitat.

-          -Llibertat d’estudiar-lo i adaptar-lo a les nostres necessitats.

-          -Llibertat de redistribuir-lo a tercers.

-          -Llibertat d’introduir-hi millores i fer-les publiques a fi que se’n beneficiï tota la comunitat.

-La majoria de projectes de programari lliure són desenvolupats per col·lectius de programadors que dediquen voluntàriament part del seu temps a dissenyar i crear plicacions informàtiques de manera col·laborativa.

El moviment de programari lliure ha desenvolupat programes tan potens com el Firefox o OpenOffice.

glossari